Incògnites i reptes del conseller Mascarell

El meu article publicat avui al diari ara

     Els darrers esdeveneiments en el si del departament de Cultura aporten desorientació i manca de lideratge a un sector en crisi que necessita una política cultural i una conselleria fortes.
     En aquests moments, el conseller manté un secretari general qüestionat i amb falta de credibilitat, en la mesura que està sota investigació pels seus afetrs a l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Des del més absolut respecte a la presumpció d'innocència i amb independència de la legalitat dels fets, el silenci i la passivitat del conseller Mascarell és de dubtosa ètica política.
     Fa pocs dies també hem conegut la incorporació del fins ara director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Félix Riera, a la direcció de Catalunya Ràdio. Significativa, si més no, la incorporació d'un càrrec polític orgànic a la direcció d'un mitjà públic. Però pel que fa a la conselleria, el perfil del proper director de l'ICEC ens mostrarà quines són les prioritats del conseller: si serà donar l'impuls que la cultura necessita en moments de trànsit des d'una economia de la subvenció fins a un altra de caire més financer, o si novament es tractarà d'un repartiment de càrrecs entre els partits que formen la coalició de govern. Ateses les seves circumstàncies personals, caldrà veure si el conseller pot fer valer la seva pretesa independència o si serà presoner dels criteris partidistes del govern del qual forma part.
     ¿Aprofitarà Ferran Mascarell per fer una reestructuració del departament d'acord amb els reptes que el sector cultural té en aquests moments?
     El temps passa, i més enllà de les declaracons d'intencions del conseller, cal arremangar-se, liderar polítiques efectives i prendre mesures que són urgents, davant la recessió que afecta la producció cultural i les polítiques que la sostenen. Semblaria que, davant l'ofegament d'altres serveis públics bàsics com l'educació i la sanitat, reivindicar en veu alta "prou retallades a la cultura", no és popular, però cal saber que reduir les sempre minses inversions en cultura ens empobreix individualment i col.lectivament. Els recursos públics destinats a la cultura per la Generalitat s'han reduiït en els darrers dos anys un 20%, la qual cosa ens allunya molt del promès 1% del pressupost global de la Generalitat, una circumstància que indica la progressiva pèrdua de centralitat de les polítiques culturals en les prioritats del Govern.
     Apunto algunes qüestions que il.lustren la falta de compromís, l'escàs criteri i la desorientació d'un departament de Cultura amb tants problemes que demanen solucions urgents.
     Cinc mesos després de la dimissió dels membres del CoNCA i de la modificació de la seva llei, no s'han definit amb precisió les seves noves funcions. Si la cultura no la fa un govern, sinó la societat, la inexistència del CoNCA genera un buit que resta tota legitimitat a aquesta formulació tan genèrica com encomiable.
     Tampoc no coneixem les propostes de la conselleria sobre les actuals dificultats de gestió dels grans equipaments culturals públics, abocats a una successió de retallades sense modificacions programàtiques. Excusar-se, com ha fet Ferran Mascarell, en un "dèficit d'Estat" no és una solució propositiva. Hi ha problemes de governança i de finançament, de creació de públics, de sostenibilitat, d'adaptació a la societat digital, que requereixen reformular les seves funcions culturals a partir d'un nou consens social i institucional que no s'aborda obertament.
     No poden defugir els efectes de la crisi sobre el sector cultural, perquè la cultura no és un luxe, no és una despesa extraordinària, és una inversió de futur amb indubtables efectes multiplicadors. Empobrir-nos culturalment ens empobreix socialment i econòmicament. Creadors, gestors, emprenedors i empreses del sector viuen una situació molt delicada per la falta d'un model econòmic que faciliti el desenvoluapment de la producció de béns intangibles. Les solucions per al sector cultural no dependen tant de l'existència de grans pressupostos com d'un marc que li permeti aprofitar les possibilitats d'una nova economia. I en aquest aspecte la conselleria sembla aturada en models antics que, a més d'ineficàcia, només aporten continuïtat i empobriment. Heus aquí la falta de resposta als problemes de gestió dels drets d'autoria, dels buits legals en qüestions laborals, dels mercats digitals, del finançament empresarial o dels clústers estratègics.
     Una prova de tot això és la falta de lideratge per endegar un acord nacional per la cultura, anunciat però aturat. Cada dia és més clar que no és només el sector cultural el que ha de consensuar objectius comuns, sinó que és la cultura, tota plegada, la que ha d'acordar amb la societat què se n'espera.
     Incògnites que cal resoldre i lideratge que cal exercir perquè la cultura sigui un element de centralitat social i política. Ara per ara, no és el cas.

L'educació no es retalla. Debat dels preus públics d'educació al Ple Municipal de Mataró

El passat 26 de març es va convocar el Consell de l'Institut Municipal d'Educació, presidit aquell dia per l'alcalde, per presentar i aprovar la proposta de preus públics dels serveis municipals d'educació pel curs 2012-2013. Els preus de les Escoles Bressol Municipals, l'Escola Municipal de Música, escola d'adults de Can Noé, Insitut Miquel Biada i el centre de Tres Roques.

Tots els grups municipals, llevat de CIU evidentment, i tots els membres del Consell, vam votar en contra de la proposta. Les raons eren més que óbvies: un desmesurat augment dels preus, i  la falta de diàleg per part del Govern que ni tan sols havia fet cap pas per tenir assegurat els vots. Vaig haver de recordar a l'alcalde que el Consell Plenari de l'IME  (de fet, com altres organismes de participació) no és el consell d'administració de la seva empresa, i que el Govern està en absoluta minoria. És  a dir, que fem política, i que si la política necessita de la negociació i  en temes tan sensibles com l'educació, un Govern en minoria encara necessita més l'acord. I l'acord és negociació.
Temps que es perd per no fer bé les coses.

Finalment es van aprovar els preus públics d'educació en el darrer Ple Municipal del 3 de maig, sobre la base d'una nova proposta de preus molt més ajustada i raonable en termes generals. Cal constatar que si hem evitat que les famílies paguin molt més, ha estat pel PSC i la resta de grups de l'oposició. El Govern ha rectificat. També vam votar una moció per unanimitat reclamant a la Generalitat el pagament i la quantitat que pertoca (austera) als ajuntaments, perquè és cert, i entenem el Govern de la ciutat, de la dificultat que representa la reducció de les aportacions per les finances municipals  per tal de mantenir els serveis públics en plenes condicions.

Un dels motius pels quals en la primera proposta dels preus de les escoles bressol les famílies havíen d'assumir augments entre el 10 o el 20% , és per l'incompliment de la Generalitat de pagar el que li toca als ajuntaments. Com ja vaig dir, aquest incompliment no l'han d'assumir les famílies. El Govern de la Generalitat ha retallat l'aportació a les escoles bressol municipals un 44% del pressupost, trencant amb el compromís institucional amb els ajuntaments, i incomplint la Llei. I el mateix passa amb les aportacions a les escoles municipals de música. Aquesta mesura fa perillar l'actual sistema d'aquests serveis públics.

Algú pot argumentar, i de fet ho fan, que la situació econòmica és molt difícil. Res a dir, cert. Però dues qüestions: demostrat que les retallades indiscriminades no reactiven l'economia ni l'ocupació i creen més frustació, i que retallar en educació és letal per a la cohesió i és renunciar a invertir en un capital humà ben preparat, amb talent i coneixement, que és precisament el que necessitem per afrontar millor el futur i construir un nou model econòmic.

Darrera de la reducció dràstica del pressupost d'educació (més del 13% de reducció acumulat en els darrers dos anys) veiem quelcom encara més preocupant. Veiem un canvi de model de les polítiques educatives.
Alguns exemples prou significatius: la supressió de la 6a hora de les escoles públiques, la falta de col.laboració i fins i tot supressió dels Plans d'Entorn, la retallada en les beques, la supressió de subvencions a les AMPES (menyspreant el paper fonamental de la participació de les famílies), la falta d'ambició pel que fa a les obres i infraestructures necessàries, l'anul.lació de "l'institut-escola", la paràlisi del desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya, les dràstiques reduccions a les escoles bressol i escoles municipals de música,... Decisions que perjudiquen molt seriosament el nostre sistema educatiu i especialment el sistema públic.

A les decisions del Govern de la Generalitat se sumen les decisions i retallades anunciades pel ministre Wert. Ens trobem per tant davant un alarmant canvi de model. En aquest sentit CIU i PP sumen per canviar el model educatiu. Ens trobem una vegada més davant la crisi com a coartada  per canviar el model social, o si més no i a parer meu,  davant una errònia interpretació de com gestionar la crisi pensant en el futur. Segurament és una qüestió d'ideologia.
El que es retalli en educació i formació ens empobreix com a país, trenca la igualtat d'oportunitats i posa en risc la cohesió. El que es retalli en educació ho pagaram molt més car sense cap mena de dubte.

Per tot això al Ple de Mataró del maig, més enllà d'aprovar uns preus públics, convenia posar de manifest els riscos que representa per la nostra ciutat l'actual política del Govern de la Generalitat, i depén com actui el Govern Municipal, de moment desorietat, i la prova és la rectificació dels preus públics davant la sol.litud. Mataró des de fa anys va fer una aposta per l'educació i uns serveis de qualitat, assumint sovint competències que no li tocaven. Encara tenim prou dèficits pel que fa als nivells de formació de la població (i ho trobo del tot prioritari).

Com hem reclamat el PSC així com altres grups municipals i representants del Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació, cal fer un debat a fons per prendre les decisions adequades que la ciutat necessita. I per defensar l'educació com a fonament de la cohesió i el progrés individual i col.lectiu. Els riscos són molt evidents.

La suspensió del Ple municipal de Mataró

Ahir dijous 2 de febrer, l'alcalde de Mataró, Joan Mora, va suspendre el Ple Municiapl ordinari de l'Ajuntament de Mataró convocat per aquest dia. Que jo recordi és la primera vegada que passa en democràcia.

La raó que es va donar al migdia quan l'alcalde va prendre la decisió va ser per les "previsions meteorològiques". Tots estàvem al corrent de l'onada de fred i neu, segons previsions, per ahir a la tarda al litoral. Però, sincera i responsablement, cal dir que era una mesura del tot exagerada i improcedent. Perquè eren previsions i per tant encara faltaven moltes hores, perquè els afectats, és a dir, regidors i regidores, mitjans de comunicació, treballadores de la casa, tampoc era tanta gent mobilitzada i per tant, si la situació s'agreujava -i no va ser el cas-, era fàcil resoldre-la. I sobretot i especialment, perquè és un deure cívic, democràtic i polític, procedir a desenvolupar el Ple Municipal convocat amb tota la normalitat. O és que els treballadors van deixar d'anar a treballar ahir? Mal precedent.

Després el Govern Municipal va excusar que estava reunida la "comissió de crisis" davant els pronòstics del temps. Cal dir que era una reunió convocada pel mateix alcalde i que la reunió era a les 18 i el Ple a les 19, i que en qualsevol cas, la comissió podia continuar el seu treball si hagués estat necessari. Per tant, tampoc s'aguanta la raó.

Més enllà de l'exageració, el ridícul, les bromes i comentaris que ahir van provocar a les xarxes socials mataronines, no és justificat, no és bo per a la imatge dels càrrecs públics, que recordem que som servidors públics, i sobretot no és bo per al funcionament de la ciutat.

Les raons donades pel Govern Municipal, tímidament (també cal dir-ho), no són raons. I potser caldria pensar si n'hi ha d'altres, o forma part del desgavell d'aquest govern.

Ahir l'ordre del Ple constava de 27 punts. D'aquests només 4 eren a proposta del Govern, i temes del tot ordinaris i de tramitació, res de nou, cap projecte nou. La resta, 23 punts de l'ordre del dia, a iniciativa de l'oposició. La mateixa tònica dels plens dels darrers mesos.

Sobre pressupostos, austeritat, un llibre i una foto.

Alguns apunts i reculls dels darrers dies. Una foto, un llibre, algunes valoracions, i diversos enllaços interessants.

Pel que fa a l'activitat parlamentària, tramitació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2012. Fem una lectura conscient i responsable de la situació econòmica, de les conseqüències de la crisi i de la situació de les finances de les admistracions públiques. Més que mai es posa de manifest que la política és gestionar les dificultats i prioritzar les polítiques. Per això mateix els socialistes pensem que no són uns pressuposts útils per sortir de la crisi, per dues raons: perquè no s'exploren mesures de reactivació de l'economia i perquè no veiem una aposta contundent per garantir polítiques de cohesió. El pressupost en definitiva és el full de ruta de les polítiques a aplicar, i reactivació econòmica i cohesió són les dues grans prioritats. Ho trobem a faltar. En aquest link més informació sobre la nostra valoració http://oficinaparlamentaria.socialistes.cat/noticia/debat-pressupostos-2012. El Govern de CiU és especialista en posar etiquetes, i la seva "transició nacional" s'està convertint en augment dels riscos, d'una Catalunya a dues velocitats, i el continu de la recessió econòmica. I més enllà, amb l'excusa de la crisi, en un canvi de model del nostre sistema de benestar. Atents!.

Com a portaveu de Cultura i Llengua, ja vaig exposar al conseller Mascarell en la comissió parlamentària, que trobava a faltar: 1. una valoració sobre els efectes de la crisi en els sectors culturals, 2. les polítiques per fer front als impactes, i 3. el trasllat de les mesures als pressupostos. En aquest dos anys, 2011 i 2012, el pressupost de Cultura es redueix en un acumulat d'aproximadament el 20%, sobre un pressuposot històricament petit. En dos anys, es retalla de forma contundent en educació, recerca, universitat i cultura, per no parlar de les fortes reduccions dels programes per a la formació i l'ocupació, és a dir, es retalla en coneixement i capacitació. Sincerament, no és el més apropiat per construir un nou model econòmic, tot el contrari, es provocarà més empobriment del coneixement, la capacitació i el talent. Les polítiques d'avui definiran el capital humà i el model econòmic del futur, i no anem bé. Aquí el link amb una nota de premsa que fa referència a la meva intervenció en la comissió de cultura.

I com a diputada del Maresme, també lamentablement he de fer una lectura negativa. És cert que algunes inversions s'han d'ajornar, que són moments de ser rigorosos, però d'altres inversions s'han de prioritzar. El més preocupant, les inversions al Maresme es redueixen molt per sobre de la reducció mitja catalana. En dos anys si les reduccions a les comarques catalanes com a mitjana és del 49% al Maresme és del 79%. Els riscos, perdre capacitat i pes dins la Regió Metropolitana. No vull ni pensar que CiU torni a la seva visió del Maresme exclussivament com a zona residencial de la regió metropolitana. Per més detalls, la meva valoració, "Amb el Govern de CiU, el Maresme perd".

Cada cop hi ha més veus autoritzades i de prestigi que denuncien les polítiques d'austeritat que es prediquen i s'apliquen. Ja era hora. Són temps d'austeritat i de reformes, sense cap dubte. Però la austeritat com a dogma i les retallades indiscriminades, encara deprimeixen més l'economia i creen més desigualtats. Alguns articles per il.lustrar aquesta qüestió. Paul Kugman El desastre de la austeridad. Joaquin Estefania El invierno del miedo. Javier Solana Austeritat vers Europa. Joan Majó Cinco millones largos de parados. Necessitem alternativa a les polítiques conservadores que regeixen actualment i ens aboquen encara més a la recessió i sobretot a la desigualtat.

A nivell europeu necessitem lideratges que defensin alternatives, i amb capacitat de crear una renovada credibilitat i confiança. Es a dir, una renovada socialdemocràcia europea. Des de l'èxit del procés de "les primaries citoyennes", el canvi pot començar a França? El discurs de François Hollande a Bourget.

I per acabar un llibre i la foto.

He recuperat la publicació del recull de post-it city, ciutats ocasionals, arran de l'excel.lent treball del CCCB al 2008. Una meravella de situacions urbanes que pots repassar a través de les imatges i els textos "els fenòmens post-it city posen en relleu la realitat del territori urbà com el lloc, on de manera legítima, se solapen diferents usos i situacions, en oposició a les creixents pressions per homogeneïtzar l'espai públic".

I la foto és la que he inclós al començament de l'escrit. Quan passejo per la ciutat, sovint trobo a faltar una càmera per les diverses ocasions que proporciona la vida urbana, i que és la vida humana. Una foto de qualitat molt millorable perquè està feta amb el mòbil, però no em vaig poder resistir. La part de darrera de les vivendes que parlen de la vida quotidiana, en una composició també armònica dins el desordre. Està feta al Raval. Ravalejar, ravalejant, ravalejat.

retallables

El temps passa i de cop una molla salta i es disparen les imatges de les darreries viscudes. Em fa una mica de recança veure la data de la darrera entrada. Però no prometo res.
No m'agrada l'hivern càlid. M'agrada el fred quan toca fer fred. El que esperona a abrigar-se el coll i espireja els ulls al carrer. El que fa refugiar-se en una bona lectura a la llar. El que fa esperar la primavera amb més desig.
I m'agrada entretenir-me seguint les línies de les branques, en la seva tendència a aprimar-se a mida que se separen del cos. Les repasso amb el dit. Dibuixades com tirallongues amb un rotulador molt prim sobre les darreres clarors.
Algú fa retallables d'ombres xineses i no ens adonàvem. Només quan gires la mirada i t'atures més enllà de la pròpia física òptica.
(foto collita pròpia)

Las ciudades y los signos

Fa temps que no escric. I han passat moltes coses que ara m'és difícil resumir. Reprenc novament el compromís amb aquest espai de reflexió que faig públic amb l'ànim de compartir. Avui per això, només em limito a copiar un petit text d'Italo Calvino, del seu llibre "Las ciudades invisibles".
"De todos los cambios de lengua que debe enfrentar el viajero en tierras lejanas, ninguno iguala al que le espera en la ciudad de Ipazia, porque no se refiere a las palabras sino a las cosas.
(...)
- ¿dónde está el sabio?- el fumador señaló fuera de la ventana. Era un jardín con juegos infantiles: los bolos, el columpio, la peonza. El filósofo estaba sentado en la hierba. Dijo:
- Los signos forman una lengua, pero no la que crees conocer.

Comprendí que debía liberarme de las imágenes que hasta entonces me habían anunciado las cosas que buscaba: sólo entonces lograría entender el lenguaje de Ipazia. "

Diari de campanya

En plena activitat de precampanya. Intento recollir algunes notes de les darreres activitats.

Dijous vespre míting amb el President Montilla i Felipe González al barri de Llefià de Badalona. En la benvinguda de l'alcalde, Jordi Serra, ens trasllada la indignació per la utilització partidista i barruera del PP de la immigració i del nom de la ciutat, que posa en risc la convivència i la cohesió. Mentre el PP es passeja extaltant els ànims, hi ha molta gent que hi treballa als barris. Vull destacar i recomanar el Manifest "ens agrada Badalona", que han signat molts ciutadans i ciutadanes del municipi a favor de la convivència i en contra d'aquestes pràctiques denunciables. Felipe Gonzéz, en plena forma i la gent entregada, sobretot la generació que li va donar la victòria al 82 i van viure en primera persona els canvis que han fet possible el nostre sistema de benestar. González alerta de la ofensiva de la dreta contra el sistema públic i defensa que s'han de fer reformes per continuar consolidant l'estat de benestar. Posa com a exemple les eleccions als EEUU, "contra Obama perquè vol reformar la sanitat i el sistema financer, i això no els hi agrada perquè ells (els republicans) no ho necessiten, perquè s'ho poden pagar". I el risc també és real al nostre país.

La nit de dijous, una trobada a ritme de rumba catalana a Gràcia, com no, al Centre Artesà Tradicionàrius amb la Xarxa Gitana Romipen. Molt agradable. Rumba i paraules. Les paraules de Montilla i de Pere Garcia, coordinador de la Xarxa Romipen i candidat socialistes a les llistes de Barcelona.

Divendres tarda segona reunió amb el President i el Consell Assessor de Polítiques Socials a la seu de PSC a Barcelona. Ganes de profunditzar en com crear un model propi de xarxa pública amb la participació del tercer sector social, que a Catalunya és un potencial. En la roda de premsa següent presentem El Pla de lluita contra la pobresa. Dedicaré un par d'escrits sobre aquests dos temes.

Dissabte matí celebrem una jornada organitzada per la Sectorial de Gent Gran del Maresme a Pineda de Mar. Més de 120 persones ompliem el magnífic Centre Innova. Bon ambient, bona acollida, i ganes de combat polític. En la meva intervenció vaig defensar el que hem construït al llarg d'aquests 7 anys des del Govern i que no podem aturar. Les nostres polítiques adreçades a la gent gran tenen dos objectius: envelliment actiu i atendre la feblesa i els riscos en aquesta etapa de la vida. Avui ja són 132.ooo persones que es beneficien de la Llei d'atenció a la dependència. Intervencions dels companys Xavier Amor, l'alcalde, David Pérez, diputat, Josep Guinot, delegat nacional de la gent gran del PSC, Santi Fontbona, primer secretari del Maresme, i molta gent implicada com l'Emili, la Carlota, en Pedro,...

Dissabte tarda inauguració de la nova seu social del PSC de Canet de Mar. Em va agradar que han pensat en un petit espai com a ludoteca pels infants. Un espai per a la conciliació familiar, molt encertat. I com no, ho han pensat les mares. Però a més de la inauguració, també era un dia molt important per als socialistes de Canet. Quim Mas, l'alcalde, no es tornarà a presentar a les properes municipals i passa el testimoni. Silvia Tamayo el recull, i es presentarà com a candidata quan obrim el procés d'elecció. Reconeixement al treball i comprimís de Quim i reconeixement a la valentia i capacitat de Silvia, sense cap dubte. Em va agrada unes reflexions de l'alcalde: "governar significa prendre decisions, a vegades ens movem entre el que decidiríem amb el cor o amb el cap, però la partida no pot quedar en taules, a vegades s'ha de ser valent i pensar més enllà del moment immediat i en bé del poble".

foto de la trobada amb la gent gran del Maresme a Pineda de Mar el 6 de novembre